Quan treballo una interfície responsive, intento que cada decisió tingui sentit més enllà de l'ajust visual. No es tracta només que tot hi càpiga a la pantalla, sinó que la jerarquia, la lectura i la interacció continuïn funcionant bé en mòbil, tauleta i escriptori.
Acostumo a començar revisant estructura, espaiats, tipografia i punts de ruptura reals. Moltes vegades el problema no és en un únic component, sinó en com diverses peces conviuen quan l'amplada disponible canvia de debò.
També em fixo molt en detalls com textos llargs, botons, targetes o blocs amb metadades. Són justament aquests elements els que solen trencar layouts en producció si no es plantegen amb una mica de marge i criteri frontend.